Procesión del Cristo del Consuelo (El Salvador) "Festes Del Crist" (Escrit en Castella)

En el año 1898, Guerra de Cuba. Unos soldados españoles, vecinos de Rafelguaraf (Valencia), prometieron que si regresaban con vida de aquella guerra le harían una fiesta al Cristo del Consuelo. Todos los soldados regresaron con vida. Desde entonces, cada 6 de agosto, los vecinos sacan a hombros en Procesión al Cristo del Consuelo, por las calles de la población. Es una fiesta muy bonita, en la que hay cohetes, música, lagrimas, etc.
PD: Si tienes la oportunidad de visitarla, ven, no te arrepentirás.

Historia de Rafelguaraf (Escrit en Valencià)

El nom de Rafelguaraf procedeix de l'àrab Rah (a) Gurab que significa "finca del Gurab"; Gurab és el nom de moltes branques i tribus àrabs.

Després que el Rei D. Jaume va haver per seva la ciutat de Xàtiva i el seu partit, va tractar de poblar de gent escollida, així per sang, com pel valor que en aquella conquesta havien mostrat, i escometre el repartiment de les terres i despulles el 7 de febrer de 1.248. El repartiment es va fer entre més de 600 persones, que van quedar hereves de la ciutat i els seus llogarets, i esmentarem aquí d'alguns els llinatges romanen a Xàtiva fins al dia d'avui. Són: Guillem Sancho, Joan Martorell, Martín de Molina, Ausiàs Ferrer, etc.

Manuel, Feldeta i Rafelguaraf seus comarcans, amb cent trenta cases de moriscs entre els tres, va ser senyor don Luis Castellá la dita lloc de Manuel als cavallers de Tallades anteriors propietaris. Van ser Ferran el Catòlic, i l'Emperador Carles V, els quals es van servir de la seva gran talent en ocasions de gran importància. Va morir el secretari Don Pedro amb una encomana de Santiago, va tenir 2 fills que van ser Don Joan Quintana que va morir en la seva pàtria valenciana.

La Torreta i Abad, dels frares Jerònims de sant Miquel dels Reis, Toselit dels Cavallers Garcías, Benifull dels Asiones i Orxeta de les Tallades.

L'any 1564 Rafelguaraf depenia de Xàtiva, pogués ser com pedania.

de llibre "Manaments i Empars" de 1623:

"Il · lustre marquès cosí meu, lloctinent i capità general, al comte del Castelló tinc mercè dels danys i pèrdues que va tenir el seu cas per causa de l'expulsió de cinc per una vegada confirmades, A de" birorios cerifales i cotable cinc-cents "creats del procedit de les terres i béns que van ser dels moriscos expulsats i van quedar en el Realengo del seu regne venudes i establertes per comissaris amb condició que casa i béns seran lliures.

... Ni escapolits a fideïcomís els que convertirà en els seus usos i utilitats lliurement. Però si el que esdevindrà ... censals ... i per pagar altres càrrecs al fet que "ladina" casa i béns seran obligats. Com ... es conté en el privilegi de configuració que ..., i per que agora per la seva banda ferma la suplicada que ... que s'ha entestat enmuy gruixudes signatures perquè ... que a casa té i acudeixi així mateix a altres cases de ... mercè de permetre i consentir que pot disposar lliurement de les ... a la seva voluntat com millor li estigués i semblés, sense obligar-lo a convertir-los en els efectes a què estan "derenedas" pel ritu "..." configuració i perquè els que tingut per ... les raons esmentades, a encàrrec i comandament lloc ... i consentiu posar darrere ... la clàusula i condició.

Berfull (Escrito en castellano)

HISTORIA DE BERFULL - RAFELGUARAF (Escrito en Castellano)

El poblado de Berfull se encuentra ubicado en el término de Rafelguaraf.
Rafelguaraf tiene su origen en una alquería Islámica, que mantuvo su población musulmana después de la reconquista, por lo que tras el decreto de la expulsión de los moriscos quedo completamente despoblada. Según consta en algunas crónicas del siglo XVI, tuvo como propietarios a los condes de Cirat, a los Condes de Castellar y al hospital General de Valencia.

La Aldea de Berfull se encuentra a un kilómetro de Rafelguaraf unida a ella por una carretera vecinal. Lugar de moriscos, la primera referencia documental ya es en el siglo XIV aunque se especula que fue en el siglo XI-XII de los tiempos de Taifa de Xàtiva; aparece en el privilegio otorgado a Jaume Espulgues señor de La Pobla Llarga en el año 1348 concedido por el Rey Pedro el Ceremonioso.
  
Hasta el año 1574 dependió de L’Enova y después fue municipio independiente hasta que en 1846 se asimilo a Rafelguaraf.
En sus cercanías se produjo durante la guerra de las Germanías un enfrentamiento armado entre las tropas agermanadas de Xàtiva y las del virrey de Valencia.
Berfull estuvo amurallada, habiendo perdido casi todo ese recinto fortificado, estas murallas se levantaron probablemente entre los siglos XVI y XVII y debieron ser contemporáneas de la antigua casa señorial a cuyo lado se encuentra “El Arc de Berfull” único elemento significativo del amurallamiento que ha sobrevivido.

Se trata de un portal construido en mampostería rematado con almenas, que cierra el extremo sudeste de la única calle del pueblo lo que hace pensar que el otro extremo dispondría también de un portal similar, hoy totalmente desaparecido. En el se abre un arco de medio punto formado por 14 dovelas de sillas y que en su tiempo se cerraría con una sólida puerta.

El recinto amurallado esta compuesto por una casa señorial en cuya fachada se encontraba el escudo nobiliario perteneciente a la Marquesa de Santa Clara, a su lado una pequeña iglesia dedicada a la Purísima concepción de la Virgen y 23 viviendas de los trabajadores del señor. 

El poblado en la actualidad disponía de un término de más de quinientas hectáreas, propiedad de una familia de la nobleza Valenciana. Las casas y tierras las cedían en arrendamiento a los habitantes de Berfull que llegaron a tener 125 habitantes empadronados.
Del cultivo del arroz pronto se paso a la transformación de la tierra en naranjales.Sobre los años setenta con el progreso, sus habitantes fueron abandonando Berfull en busca de poblaciones con mayores servicios
Este antiguo poblado ha sido declarado Bien de Interés Cultural por la Generalitat Valenciana e inscrito en el registro de Bienes de de Interés del Ministerio de Cultura.

Berfull (Escrit en valencià)

HISTÒRIA DE BERFULL - RAFELGUARAF (Escrit en Valencià) 

El poblat de Berfull es troba ubicat en el terme de Rafelguaraf. Rafelguaraf té el seu origen en una alqueria Islàmica, que va mantindre la seua població musulmana després de la reconquista, per la qual cosa després del decret de l'expulsió dels moriscos quede completament despoblada. Segons consta en algunes cròniques del segle XVI, va tindre com a propietaris als comtes de Cirat, als Comtes de Castellar i a l'hospital General de València. L'Aldea de Berfull es troba a un quilòmetre de Rafelguaraf unida a ella per una carretera veïnal. Lloc de moriscos, la primera referència documental ja és en el segle XIV encara que s'especula que va ser en el segle XI- XII dels temps de Taifa de Xàtiva; apareix en el privilegi atorgat a Jaume Esplugues senyor de La Pobla Llarg l'any 1348 concedit pel Rei Pere el Cerimoniós.

  
Fins a l'any 1574 va dependre de L'Enova i després va ser municipi independent fins que en 1846 s'assimile a Rafelguaraf. En les seues proximitats es va produir durant la guerra de les Germanies un enfrontament armat entre les tropes agermanades de Xàtiva i les del virrei de València. Berfull va estar murallada, havent perdut quasi tot eixe recinte fortificat, estes muralles es van alçar probablement entre els segles XVI i XVII i van haver de ser contemporànies de l'antiga casa senyorial al costat dels quals es troba "El Arc de Berfull" únic element significatiu de l'emmurallament que ha sobreviscut.

Es tracta d'un portal construït en maçoneria rematat amb merlets, que tanca l'extrem sud-est de l'únic carrer del poble el que fa pensar que l'altre extrem disposaria també d'un portal semblant, hui totalment desaparegut. En el s'obri un arc de mig punt format per 14 dovelles de cadires i que en el seu temps es tancaria amb una sòlida porta. El recinte murallat esta compost per una casa senyorial en la fatxada de la qual es trobava l'escut nobiliari pertanyent a la Marquesa de Santa Clara, al seu costat una xicoteta església dedicada a la Puríssima concepció de la Mare de Déu i 23 vivendes dels treballadors del senyor.

El poblat en l'actualitat disposava d'un terme de més de cinc-centes hectàrees, propietat d'una família de la noblesa Valenciana. Les cases i terres les cedien en arrendament als habitants de Berfull que van arribar a tindre 125 habitants empadronats. Del cultiu de l'arròs prompte es pas a la transformació de la terra en naranjales.Sobre els anys setanta amb el progrés, els seus habitants van ser abandonant Berfull a la cerca de poblacions amb majors servicis Este antic poblat ha sigut declarat Bé d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana i inscrit en el registre de Béns de d'Interés del Ministeri de Cultura.