Programa d'actes del 9 d'octubre a Rafelguaraf

9:00h Baixada de la Senyera. A continuació missa i després pujada de la Senyera al balcó de l'Ajuntament
10:00h PARTIDA DE CANUT AL PATI DE LES ESCOLES
10:30 PARTIDA DE PILOTA
10:30h VOLTA POPULAR AMB BICICLETA
Eixida des de l'Albereda. En acabar ESMORZAR POPULAR A LES DELÍCIES (beguda i entrepà a càrrec de l'Ajuntament)
12:00h JOCS POPULARS I CONCURS DE DIBUIX PER ALS XIQUETS I XIQUETES EN LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT.
Tots els participants rebran premi
13:00h Entrega de trofeus als esportistes
3:30h GRAN TRACA AMB SORPRESA
14:00h Deixarem tancada l’Albereda per a qui vullga dinar a l’aire lliure. Cadascú es portarà taula, cadira i dinar. Tambe farem concurs de dolços amb premis sorpresa.
20:00h GRAN COMÈDIA "LA VECINITA" DELS7 COMEDIANTS, EN L'AUDITORI PRINCEP FELIP

la iglesia de rafelguaraf

HORARIOS DE MISAS

  INVIERNO:

                    - LABORABLES  18'30 horas

                    - VISPERAS DE FIESTA Y DOMINGO 19'00 horas

  VERANO:

                    - LABORABLES 19'00 horas

                    - VISPERAS DE FIESTA Y DOMINGO 19'30 horas

CASAS RURALES

Casa sibarita rafelguaraf

Situado en un pequeño pueblo en el interior de la provincia de Valencia, es el sitio perfecto para perderse, lejos de cualquier ajetreo y del estrés urbano (y además sin tv).

Se trata de una antigua casa de pueblo restaurada. Cuenta con 5 habitaciones, restaurante (sólo cenas), y piscina.
Regentado por Simón y Neil, que se encargan de todo, y que actuan de perfectos anfiriones, muy a la inglesa.
Es frecuentado por ciudadanos británicos, atraidos por lo ajustado de los precios.
Ciertamente, la relación calidad/precio es bastante buena.
El desayuno, incluido en el precio, es aceptable (no se puede pedir más por precio de la habitación).
La carta para las cenas, es buena, aunque ajustada. El vino de la casa, excelente.
El coche es imprescindible.
Sólo dos sugerencias:
1º) Poner a raya a las moscas en el comedor ( en determinadas épocas del año, campan a sus anchas sobre azucareros, platos con comida, y sobre los propios comensales).
2º) Evitar el "tufillo" que desprenden los dos perros de la casa (es de reconocer que están perfectamente educados y no molestan en absoluto, pero el convivir en la misma casa conlleva que, clientes no acostumbrados a ello, noten su presencia, aún cuando no se les vean, ni se les oigan).
En resumen, excelente relación calidad/precio, sin lujos, ni pretensiones, en un hotel orientado a la clientela inglesa.

http://www.tripadvisor.es/Hotel_Review-g1076382-d618535-Reviews-Casa_Sibarita-Rafelguaraf_Valencia_Province_Valencian_Country.html

Huerto de ivancos

El Huerto permite disfrutar del encanto de una masía valenciana de finales del siglo XIX, decorada en un elegante estilo rústico y al mismo tiempo de maravillosas obras de arte contemporáneo.

El Huerto dispone de terrazas al aire libre rodeadas de bellos jardines, fuentes, el olmo monumental vivo más grande de la Comunidad Valenciana, vistas al campo de golf y al valle de naranjos.

El Huerto ofrece todo lo necesario para un día perfecto sin salir del resort, máximo confort y tranquilidad para los novios y también para todos sus invitados.

El Huerto dispone del alojamiento más elegante, exclusivo y confortable con un hotel boutique rodeado de naranjos.

Processó del Crist del Consuelo (El Salvador) "Festes Del Crist" (Escrit en Valencià)

L'any 1898, Guerra de Cuba. Uns soldats espanyols, veïns de Rafelguaraf (València) , van prometre que si tornaven amb vida d'aquella guerra li farien una festa al Crist del Consuelo. Tots els soldats van tornar amb vida. Des de llavors, cada 6 d'agost, els veïns trauen a coll en Processó al Crist del Consuelo, pels carrers de la població. És una festa molt bonica, en la que hi ha coets, música, plores, etc.
PD: Si tens l'oportunitat de visitar-la, veuen, no et penediràs.

rafelguaraf y el realengo

1. RAFELGUARAF i EL REALENC (LA RIBERA ALTA)

   RAFELGUARAF

   Rafelguaraf és un municipi situat a uns 48 kms. de València. L'extensió del seu terme és de 16,32 km2, dintre del qual comprén els llocs d'el Tossalet, Berfull, i el Riurau, amb un total de 2.472 habitants a 31-12-97. El terme és accidentat al sector sud-oriental (el punt més elevat és la Penya Roja a 345 metres d'altitud) i es caracteritza bàsicament per l'oposició entre la zona de les serres (al sud-est) i les terres de cultiu, el pla (al nord-oest). El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. Les mitjanes tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 26º d'agost.
   La superfície cultivada suposa aproximadament el 56,7% del total, mentre que la inculta ocupa el 37,5%. Les estructures agràries es basen en una propietat de la terra molt distribuïda i amb un alt índex de minifundisme. Hidrològicament el terme està conformat per una densa xarxa de barrancs que prenen la direcció d'est a oest, i està creuat, entre d'altres, pel barranc del Pinar. Els conreus, gràcies a l'aigua del riu d'Albaida, són a través de séquies que formen part de la Séquia Comuna de l'Ènova (400 ha) i de pous (490 ha). A destacar que el tarongerar constitueix gairebé un monocultiu (750 ha) i que la superfície de secà és poc important (unes 30 ha).
   Hi ha constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític. Rafelguaraf era una antiga alqueria islàmica; hi ha documentació que acredita l'existència d'una mesquita així com d'uns banys àrabs. Després de la conquesta del rei Jaume I, però, la població continuà sent mudèjar al 100% fins l'expulsió morisca, en què tots tres nuclis quedaren despoblats. Se sap que el dia 22 d'octubre de 1609 foren embarcades a Dénia un total de 122 persones de Rafelguaraf; Berfull tenia aleshores 20 focs (96 habitants), i el Tossalet en tenia 23 (110 habitants). A posteriori, el Tossalet va passar a denominar-se Tossalnou, i a Rafelguaraf li fou atorgada carta de poblament el 6-VII-1626 per Joana Eslava, Comtessa del Castellar.
   Durant la Guerra de Successió, el senyor de Rafelguaraf, Comte d'Almenara, va prendre part per Felip V; pel contrari, el senyor de Berfull va prendre part per Carles III d'Àustria, arribant a ser governador de les forces dels maulets a Xàtiva. Entre 1720 i 1778 hi hagué un plet per la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva contra les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria; tot i arribant posteriorment a ser terme de Rafelguaraf entre setembre de 1851 i setembre de 1852. L'actual configuració municipal va concloure amb les agregacions de Berfull (el 24-VIII-1846) i el Tossalet (el 26-VI-1870), població on cal destacar l'elegant portada de l'església, interessant pel seu equilibri i per la sàvia combinació d'elements classicistes ben ordenats.
   A mitjans del segle XIX s'originà el llogaret del Riurau; època en què augmentà el conreu del tarongerar, per influència, en gran mesura, dels llauradors carcaixentins. En les revolucions de 1854 i 1868 es va prendre part pels liberals de manera pacífica. Altre fet remarcable fou la desamortització dels béns comunals municipals que en 1871 passaren a propietat de la família Reig Bigné. En l'edifici de l'ajuntament, de 1896, cal ressaltar la façana principal amb decoració de ressonàncies medievals i d'acord als postulats historicistes de l'època. Durant la Segona República i la Guerra Civil cal destacar la quasi total absència de fets violents in situ, a excepció de la crema de l'arxiu parroquial i de l'església, que fou substituïda en 1948 per una altra segons un gust sobri i auster i amb escassa decoració exterior.

   RELACIÓ DE TOPÒNIMS

   
   
   
   

   ELEMENTS FÍSICS I SISTEMA DE REG

   Orografia

   1. la Pedrera
   2. les Foies
   3. el Secà
   la Lloma dels Civils
2. les Delícies
3. el Racó de Guerrilla
4. la Lloma del Collado
5. el Collado
6. la Lloma de Vicentico
7. els Cingles
8. la Costera de López
9. el Pla de Matamoros
10. el Llomot
11. el Pla del Senill
12. el Molló Roig
13. la Moleta
14. la Barcella
15. el Pla de Piferrer
16. el Pla de la Figuera
17. la Penya Roja
18. la Penya Partida
19. el Pla del Molló Roig
20. la Cova de la Pedra Cristal·lina
21. la Cova de l'Arrèlit
22. la Cova del Forn
23. la Cova del Pastor
Hidrografia
24. Barranc de Pelaburros
25. Barranc de Matilde
26. Barranc del Poble (o de Rafelguaraf)
27. Barranc del Tossalet (o del Racó)
28. Barranc de Flores
29. Barranc dels Dos Germans
30. Barranc de la Font del Perelló
31. Barranc de l'Infern
32. Barranc de Cantals
33. Barranc de la Penya Trencada
34. Barranc Llarg
35. Barranc de la Rastellera
36. Barranc de Rius (o de Vicentico)
37. Barranc de Guerrilla
38. Barranc de Cabot
39. Barranc dels Pins
40. Barranc d'Alzira
41. Barranc de la Mina
42. Barranc del Llop
43. Barranc de Piferrer
44. Barranc de la Font de la Figuera
Sistema de reg (séquies, braçals, pous i fonts)
45. Séquia de Berfull
46. Braçal del Secà
47. Séquia del Tossalet
48. Braçal de les Marjaletes
49. Braçal de Baix
50. Séquia del Girambell (o del Racó)
51. Séquia de Rafelguaraf
52. Braçal de Baix
53. Braçal del Mig (o del Poble)
54. Séquia del Pla
55. Séquia Nova del Pla
56. Pou de Ventura
57. Pou de la Central
58. Pou del Murciano
59. Pou de la Florida
60. Pou de Sant Josep
61. Pou dels Serenes
62. Pou d'Arbona
63. Pou de Prades
64. Pou de Selma
65. Pou de Sant Vicent
66. l'Ullal de Puertos
67. Font del Perelló
68. Font de l'Escaló
69. Font de la Figuera

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament
70. Rafelguaraf
71. Tossalnou (o el Tossalet)
72. Berfull
73. el Riurau
74. els Xalets del Pla
75. Hort de Botifarra
76. Hort de la Cansalà
77. Hort de Castillo
78. Hort del Moliner
79. Hort de la Pallassa
80. Hort del Garrofer
81. Hort de la Pedrera
82. Hort de Castells
83. Hort de Clara
84. Hort de Soriano
85. Hort de Taléns
86. Hort de Remigio
87. Hort d'Alberola
88. Hort del Cosaco
89. Hort del Pelat
90. Hort de Gastaldi
91. Hort del Coixo de Vila
92. Hort de Prades
93. Hort del Rectoret
94. Hort de Meliana
95. Hort d'Arbona
96. Hort dels Anouers
97. Hort de la Bomba
98. Hort de Ferreres
99. Hort del Pouet
100. Hort de la Molineta
101. Hort de la Casa Alta
102. Hort de Miguel
103. Hort de Dorda
104. Hort del Dentista
105. Hort de la Senyoria
106. Hort de la Casa Blava
107. Hort de Vicentico
108. Hort del Pescater
Partides
109. el Pla
110. el Pla de Baix
111. el Pla de Dalt
112. el Corral Roig
113. els Mollons
114. el Barranc de Cabot
115. el Braçal de Dalt
116. Berfull
117. les Marjaletes
118. el Braçal del Secà
119. el Braçal de Baix
120. els Partidors
121. el Girambell
122. el Racó del Tossalet
123. la Serreta
124. el Barranc de Guerrilla
125. la Senyoria
126. la Casa Blava
127. el Barranc de Flores
128. el Barranc dels Dos germans
129. la Caseta dels Civils
130. el Realenc
131. el Racó de Cabot
132. el Racó de Rius (o de Vicentico)
133. la Font del Perelló
Vies de comunicació
134. Carretera de la Pobla Llarga
135. Carretera del Realenc (o dels Mollons)
136. Carretera de Barxeta
137. Carretera de l'Ènova
138. Camí de Berfull
139. Camí de Guerrilla
140. Camí de Cabot
141. Camí de la Font del Perelló
142. Camí dels Porxets
143. Camí de l'Assagador
144. Camí Reial (o de Benigànim, o de Carcaixent)
145. Camí de la Vereda
146. Camí del Teular
Altres llocs d'interés
147. el Teular
148. el Molí de Berfull
149. la Mollonera (o Molló de Carcaixent)
150. les Delícies
151. la Taona
152. la Rambla
153. el Corral de la Serra
154. el Pont Nou
155. el Pont de la Dula
156. el Pont de la Séquia del Pla
157. el Pont de la Mola
158. l'Ullal de Puertos
159. la Vereda
160. la Casa Nova
161. el Raboser

1. Camí de Barxeta

2. EL REALENC (o El Pinar dels Frares)

   El Realenc és una pertinença del municipi de Xàtiva que constitueix una de les majors explotacions agrícoles del País Valencià. Aproximadament hi viuen unes 36 persones, i els nuclis habitats són els Mollons -situats a 1.600 metres de Rafelguaraf-, així com la Casa dels Frares. El punt més elevat és el Molló Alt a 425 metres d'altitud.
   Es té constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític i també de materials del Ferro-I. Té el seu origen en una donació efectuada l'any 1247 pel Rei Jaume I a l'orde dels Dominicans, als quals va pertànyer ininterrompudament fins la desamortització. Encara hi ha un oratori dedicat a la Verge dels Desemparats, que recull elements historicistes en una façana senzilla amb decoració a la gòtica.
   En el segle XVIII va estar en litigi la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva i les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria. Com a conseqüència de la desamortització va passar a ser propietat privada, sent en 1851 de la família Reig Bigné. Durant la Guerra Civil fou col·lectivitzada per una comissió formada pels sindicats CNT i UGT de les poblacions limítrofs (Carcaixent, Simat de la Valldigna, Barxeta i Rafelguaraf) i també de Xàtiva, l'Ènova i la Pobla Llarga.

   RELACIÓ DE TOPÒNIMS

   ELEMENTS FÍSICS I SISTEMA DE REG

   Orografia
   1. el Tossal
   2. el Pinar Pla
   3. l'Hort Vell
   4. l'Escala Gran
   5. Pla del Palmerar
   6. Pla de les Murteres
   7. Pla del Pí Ramut
   8. Pla dels Cara-sols
   9. Cara-sols de Patxarra (o Lloma del Serrillo)
   10. els Collets
   11. l'Esgolador
   12. la Cova de Xàtiva
   13. la Cova de la Mina
   14. la Llometa de l'Arnadí
   15. el Racó del Senill
   16. la Lloma Verda
   17. la Lloma del Barranc Ample
   18. la Lloma Plana
   19. els Covarxons
   20. la Lloma Estreta
   21. el Pla de Miramar (o Pla de Brunet)
   22. la Lloma dels Claus
   23. la Gruta
   24. el Cocó de la Sabata
   25. la Mallada Fonda
   26. el Molló de Miramar
   27. el Molló Alt
   28. el Molló Roig
   29. la Pujada del Molló Roig (l'Ombria del Molló Roig)
   Hidrografia
   30. Barranc de la Font del Senill
   31. Barranc del Molló Roig
   32. Barranc de la Sabata (o Creuets dels Covarxons)
   33. Barranc del Molló Alt
   34. Barranquets de les Malladetes
   35. Barranc de la Cova
   36. Barranc de la Lloma Estreta
   37. Barranc dels Covarxons
   38. Barranc de les Clotxes
   39. Barranc del Pinar
   40. Barranc de la Lloma Plana
   41. Barranc Ample
   42. Barranc de la Font de Pedro
   43. Barranc de l'Olivastró (o de Barret)
   44. Barranc del Purgatori (o de la Cova de Xàtiva)
   45. Barranc de l'Infern
   46. Barranc del Portet o del Tossal
   Sistema de reg (pous i fonts)
   47. Pou de Santa Teresa
   48. Pou de Sant Josep
   49. Pou de Sant Antoni
   50. Bassa del Realenc
   51. Font de Pedro
   52. Font del Sapo
   53. Font del Senill

   PRESÈNCIA HUMANA

   Poblament
   54. la Casa dels Frares
   55. els Mollons
   56. Casa de l'Era
   57. Porxe del Senill
   Vies de comunicació
   58. Camí de Rafelguaraf
   Camí del Molló Roig
3. Camí de les Basses Roges
Altres llocs d'interés
4. la Carrasca
5. els Corrals
6. Santa Teresa
7. Sant Josep
8. Santa Caterina

font del perello

RAFELGUARAF. Rafelguaraf és un municipi situat a uns 48 kms. deValència. ...Barranc de la Font del Perelló; Barranc de l'Infern; Barranc de Cantals; Barranc 

un sitio entre montañas a las afueras del pueblo y muy tranquilo

filles de maria

FILLES DE MARIA

Les Filles de Maria Auxiliadora (en llatíCongregatio Filiarum Mariae Auxiliatricis) són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa les germanes de la qual, també anomenades Salesianes oSalesianes de Dom Bosco, posposen al seu nom les sigles F.M.A.

HISTORIA

Després d'haver fundat la Societat Salesiana(1859) per a l'educació i formació professional dels nois, Joan Bosco (1815-1888), va demanar al papa Pius IX d'estendre també a les noies la seva obra, creant una nova congregació que es dediqués a l'educació femenina.

El 1864 Dom Bosco obrí un oratori a Mornese(Alessandria) i hi conegué la congregació de lesFilles de Maria Immaculada, fundada en 1854pel sacerdot Domenico Pestorini, que després s'havia fet salesià. Entre les germanes d'aquesta congregació, Bosco va veure queMaria Domenica Mazzarello (1837-1881) era la persona idònia per al seu projecte de branca femenina dels salesians.

El 5 d'agost de 1872, va tenir lloc la constitució de l'institut, prenent els hàbits les germanes de mans del bisbe d'Acqui, Sciandra, que donà l'aprovació diocesana el 23 de gener de 1876 a les anomenandes Filles de Maria Auxiliadora. El decretum laudis arribà el 7 de setembre de 1911 i les constitucions van ésser aprovades el 4 d'abril de 1922.

ACTIVITAT I DIFUCIO

Les salesianes de Dom Boscoes dediquen a la instrucció i educació cristiana de les joves, especialment les més necessitades i en situacions més difícils, en oratoris, orfenats i escoles de tots els nivells. També fan activitats pastorals i d'assistència social, participant i promoven moviments juvenils parroquials i en activitats de formació de les dones per tal de millorar les seves condicions laborals i socials.

Són presents en 92 estats als cinc continents, amb seu general a l'Ateneo Salesiano de Roma. En acabar 2005, la congregació tenia 14.880 religioses en 1.511 cases.