Berfull (Escrit en valencià)

HISTÒRIA DE BERFULL - RAFELGUARAF (Escrit en Valencià) 

El poblat de Berfull es troba ubicat en el terme de Rafelguaraf. Rafelguaraf té el seu origen en una alqueria Islàmica, que va mantindre la seua població musulmana després de la reconquista, per la qual cosa després del decret de l'expulsió dels moriscos quede completament despoblada. Segons consta en algunes cròniques del segle XVI, va tindre com a propietaris als comtes de Cirat, als Comtes de Castellar i a l'hospital General de València. L'Aldea de Berfull es troba a un quilòmetre de Rafelguaraf unida a ella per una carretera veïnal. Lloc de moriscos, la primera referència documental ja és en el segle XIV encara que s'especula que va ser en el segle XI- XII dels temps de Taifa de Xàtiva; apareix en el privilegi atorgat a Jaume Esplugues senyor de La Pobla Llarg l'any 1348 concedit pel Rei Pere el Cerimoniós.

  
Fins a l'any 1574 va dependre de L'Enova i després va ser municipi independent fins que en 1846 s'assimile a Rafelguaraf. En les seues proximitats es va produir durant la guerra de les Germanies un enfrontament armat entre les tropes agermanades de Xàtiva i les del virrei de València. Berfull va estar murallada, havent perdut quasi tot eixe recinte fortificat, estes muralles es van alçar probablement entre els segles XVI i XVII i van haver de ser contemporànies de l'antiga casa senyorial al costat dels quals es troba "El Arc de Berfull" únic element significatiu de l'emmurallament que ha sobreviscut.

Es tracta d'un portal construït en maçoneria rematat amb merlets, que tanca l'extrem sud-est de l'únic carrer del poble el que fa pensar que l'altre extrem disposaria també d'un portal semblant, hui totalment desaparegut. En el s'obri un arc de mig punt format per 14 dovelles de cadires i que en el seu temps es tancaria amb una sòlida porta. El recinte murallat esta compost per una casa senyorial en la fatxada de la qual es trobava l'escut nobiliari pertanyent a la Marquesa de Santa Clara, al seu costat una xicoteta església dedicada a la Puríssima concepció de la Mare de Déu i 23 vivendes dels treballadors del senyor.

El poblat en l'actualitat disposava d'un terme de més de cinc-centes hectàrees, propietat d'una família de la noblesa Valenciana. Les cases i terres les cedien en arrendament als habitants de Berfull que van arribar a tindre 125 habitants empadronats. Del cultiu de l'arròs prompte es pas a la transformació de la terra en naranjales.Sobre els anys setanta amb el progrés, els seus habitants van ser abandonant Berfull a la cerca de poblacions amb majors servicis Este antic poblat ha sigut declarat Bé d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana i inscrit en el registre de Béns de d'Interés del Ministeri de Cultura.