RAFELGUARAF i EL REALENC (LA RIBERA ALTA)
RAFELGUARAF
Rafelguaraf és un municipi situat a uns 48 kms. de València. L'extensió del seu terme és de 16,32 km2, dintre del qual comprén els llocs d'el Tossalet, Berfull, i el Riurau, amb un total de 2.472 habitants a 31-12-97. El terme és accidentat al sector sud-oriental (el punt més elevat és la Penya Roja a 345 metres d'altitud) i es caracteritza bàsicament per l'oposició entre la zona de les serres (al sud-est) i les terres de cultiu, el pla (al nord-oest). El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. Les mitjanes tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 26º d'agost.La superfície cultivada suposa aproximadament el 56,7% del total, mentre que la inculta ocupa el 37,5%. Les estructures agràries es basen en una propietat de la terra molt distribuïda i amb un alt índex de minifundisme. Hidrològicament el terme està conformat per una densa xarxa de barrancs que prenen la direcció d'est a oest, i està creuat, entre d'altres, pel barranc del Pinar. Els conreus, gràcies a l'aigua del riu d'Albaida, són a través de séquies que formen part de la Séquia Comuna de l'Ènova (400 ha) i de pous (490 ha). A destacar que el tarongerar constitueix gairebé un monocultiu (750 ha) i que la superfície de secà és poc important (unes 30 ha).Hi ha constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític. Rafelguaraf era una antiga alqueria islàmica; hi ha documentació que acredita l'existència d'una mesquita així com d'uns banys àrabs. Després de la conquesta del rei Jaume I, però, la població continuà sent mudèjar al 100% fins l'expulsió morisca, en què tots tres nuclis quedaren despoblats. Se sap que el dia 22 d'octubre de 1609 foren embarcades a Dénia un total de 122 persones de Rafelguaraf; Berfull tenia aleshores 20 focs (96 habitants), i el Tossalet en tenia 23 (110 habitants). A posteriori, el Tossalet va passar a denominar-se Tossalnou, i a Rafelguaraf li fou atorgada carta de poblament el 6-VII-1626 per Joana Eslava, Comtessa del Castellar.Durant la Guerra de Successió, el senyor de Rafelguaraf, Comte d'Almenara, va prendre part per Felip V; pel contrari, el senyor de Berfull va prendre part per Carles III d'Àustria, arribant a ser governador de les forces dels maulets a Xàtiva. Entre 1720 i 1778 hi hagué un plet per la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva contra les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria; tot i arribant posteriorment a ser terme de Rafelguaraf entre setembre de 1851 i setembre de 1852. L'actual configuració municipal va concloure amb les agregacions de Berfull (el 24-VIII-1846) i el Tossalet (el 26-VI-1870), població on cal destacar l'elegant portada de l'església, interessant pel seu equilibri i per la sàvia combinació d'elements classicistes ben ordenats.A mitjans del segle XIX s'originà el llogaret del Riurau; època en què augmentà el conreu del tarongerar, per influència, en gran mesura, dels llauradors carcaixentins. En les revolucions de 1854 i 1868 es va prendre part pels liberals de manera pacífica. Altre fet remarcable fou la desamortització dels béns comunals municipals que en 1871 passaren a propietat de la família Reig Bigné. En l'edifici de l'ajuntament, de 1896, cal ressaltar la façana principal amb decoració de ressonàncies medievals i d'acord als postulats historicistes de l'època. Durant la Segona República i la Guerra Civil cal destacar la quasi total absència de fets violents in situ, a excepció de la crema de l'arxiu parroquial i de l'església, que fou substituïda en 1948 per una altra segons un gust sobri i auster i amb escassa decoració exterior.RELACIÓ DE TOPÒNIMS
ELEMENTS FÍSICS I SISTEMA DE REG
Orografia- la Pedrera
- les Foies
- el Secà
- les Delícies
- el Racó de Guerrilla
- la Lloma del Collado
- el Collado
- la Lloma de Vicentico
- els Cingles
- la Costera de López
- el Pla de Matamoros
- el Llomot
- el Pla del Senill
- el Molló Roig
- la Moleta
- la Barcella
- el Pla de Piferrer
- el Pla de la Figuera
- la Penya Roja
- la Penya Partida
- el Pla del Molló Roig
- la Cova de la Pedra Cristal·lina
- la Cova de l'Arrèlit
- la Cova del Forn
- la Cova del Pastor
- Barranc de Pelaburros
- Barranc de Matilde
- Barranc del Poble (o de Rafelguaraf)
- Barranc del Tossalet (o del Racó)
- Barranc de Flores
- Barranc dels Dos Germans
- Barranc de la Font del Perelló
- Barranc de l'Infern
- Barranc de Cantals
- Barranc de la Penya Trencada
- Barranc Llarg
- Barranc de la Rastellera
- Barranc de Rius (o de Vicentico)
- Barranc de Guerrilla
- Barranc de Cabot
- Barranc dels Pins
- Barranc d'Alzira
- Barranc de la Mina
- Barranc del Llop
- Barranc de Piferrer
- Barranc de la Font de la Figuera
- Séquia de Berfull
- Braçal del Secà
- Séquia del Tossalet
- Braçal de les Marjaletes
- Braçal de Baix
- Séquia del Girambell (o del Racó)
- Séquia de Rafelguaraf
- Braçal de Baix
- Braçal del Mig (o del Poble)
- Séquia del Pla
- Séquia Nova del Pla
- Pou de Ventura
- Pou de la Central
- Pou del Murciano
- Pou de la Florida
- Pou de Sant Josep
- Pou dels Serenes
- Pou d'Arbona
- Pou de Prades
- Pou de Selma
- Pou de Sant Vicent
- l'Ullal de Puertos
- Font del Perelló
- Font de l'Escaló
- Font de la Figuera
- Rafelguaraf
- Tossalnou (o el Tossalet)
- Berfull
- el Riurau
- els Xalets del Pla
- Hort de Botifarra
- Hort de la Cansalà
- Hort de Castillo
- Hort del Moliner
- Hort de la Pallassa
- Hort del Garrofer
- Hort de la Pedrera
- Hort de Castells
- Hort de Clara
- Hort de Soriano
- Hort de Taléns
- Hort de Remigio
- Hort d'Alberola
- Hort del Cosaco
- Hort del Pelat
- Hort de Gastaldi
- Hort del Coixo de Vila
- Hort de Prades
- Hort del Rectoret
- Hort de Meliana
- Hort d'Arbona
- Hort dels Anouers
- Hort de la Bomba
- Hort de Ferreres
- Hort del Pouet
- Hort de la Molineta
- Hort de la Casa Alta
- Hort de Miguel
- Hort de Dorda
- Hort del Dentista
- Hort de la Senyoria
- Hort de la Casa Blava
- Hort de Vicentico
- Hort del Pescater
- el Pla
- el Pla de Baix
- el Pla de Dalt
- el Corral Roig
- els Mollons
- el Barranc de Cabot
- el Braçal de Dalt
- Berfull
- les Marjaletes
- el Braçal del Secà
- el Braçal de Baix
- els Partidors
- el Girambell
- el Racó del Tossalet
- la Serreta
- el Barranc de Guerrilla
- la Senyoria
- la Casa Blava
- el Barranc de Flores
- el Barranc dels Dos germans
- la Caseta dels Civils
- el Realenc
- el Racó de Cabot
- el Racó de Rius (o de Vicentico)
- la Font del Perelló
- Carretera de la Pobla Llarga
- Carretera del Realenc (o dels Mollons)
- Carretera de Barxeta
- Carretera de l'Ènova
- Camí de Berfull
- Camí de Guerrilla
- Camí de Cabot
- Camí de la Font del Perelló
- Camí dels Porxets
- Camí de l'Assagador
- Camí Reial (o de Benigànim, o de Carcaixent)
- Camí de la Vereda
- Camí del Teular
- el Teular
- el Molí de Berfull
- la Mollonera (o Molló de Carcaixent)
- les Delícies
- la Taona
- la Rambla
- el Corral de la Serra
- el Pont Nou
- el Pont de la Dula
- el Pont de la Séquia del Pla
- el Pont de la Mola
- l'Ullal de Puertos
- la Vereda
- la Casa Nova
- el Raboser
Hidrografia
Sistema de reg (séquies, braçals, pous i fonts)
PRESÈNCIA HUMANA
Poblament
Partides
Vies de comunicació
Altres llocs d'interés
- Camí de Barxeta
EL REALENC (o El Pinar dels Frares)
El Realenc és una pertinença del municipi de Xàtiva que constitueix una de les majors explotacions agrícoles del País Valencià. Aproximadament hi viuen unes 36 persones, i els nuclis habitats són els Mollons -situats a 1.600 metres de Rafelguaraf-, així com la Casa dels Frares. El punt més elevat és el Molló Alt a 425 metres d'altitud.Es té constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític i també de materials del Ferro-I. Té el seu origen en una donació efectuada l'any 1247 pel Rei Jaume I a l'orde dels Dominicans, als quals va pertànyer ininterrompudament fins la desamortització. Encara hi ha un oratori dedicat a la Verge dels Desemparats, que recull elements historicistes en una façana senzilla amb decoració a la gòtica.En el segle XVIII va estar en litigi la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva i les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria. Com a conseqüència de la desamortització va passar a ser propietat privada, sent en 1851 de la família Reig Bigné. Durant la Guerra Civil fou col·lectivitzada per una comissió formada pels sindicats CNT i UGT de les poblacions limítrofs (Carcaixent, Simat de la Valldigna, Barxeta i Rafelguaraf) i també de Xàtiva, l'Ènova i la Pobla Llarga.RELACIÓ DE TOPÒNIMS
ELEMENTS FÍSICS I SISTEMA DE REG
Orografia- el Tossal
- el Pinar Pla
- l'Hort Vell
- l'Escala Gran
- Pla del Palmerar
- Pla de les Murteres
- Pla del Pí Ramut
- Pla dels Cara-sols
- Cara-sols de Patxarra (o Lloma del Serrillo)
- els Collets
- l'Esgolador
- la Cova de Xàtiva
- la Cova de la Mina
- la Llometa de l'Arnadí
- el Racó del Senill
- la Lloma Verda
- la Lloma del Barranc Ample
- la Lloma Plana
- els Covarxons
- la Lloma Estreta
- el Pla de Miramar (o Pla de Brunet)
- la Lloma dels Claus
- la Gruta
- el Cocó de la Sabata
- la Mallada Fonda
- el Molló de Miramar
- el Molló Alt
- el Molló Roig
- la Pujada del Molló Roig (l'Ombria del Molló Roig)
- Barranc de la Font del Senill
- Barranc del Molló Roig
- Barranc de la Sabata (o Creuets dels Covarxons)
- Barranc del Molló Alt
- Barranquets de les Malladetes
- Barranc de la Cova
- Barranc de la Lloma Estreta
- Barranc dels Covarxons
- Barranc de les Clotxes
- Barranc del Pinar
- Barranc de la Lloma Plana
- Barranc Ample
- Barranc de la Font de Pedro
- Barranc de l'Olivastró (o de Barret)
- Barranc del Purgatori (o de la Cova de Xàtiva)
- Barranc de l'Infern
- Barranc del Portet o del Tossal
- Pou de Santa Teresa
- Pou de Sant Josep
- Pou de Sant Antoni
- Bassa del Realenc
- Font de Pedro
- Font del Sapo
- Font del Senill
- la Casa dels Frares
- els Mollons
- Casa de l'Era
- Porxe del Senill
- Camí de Rafelguaraf
HidrografiaSistema de reg (pous i fonts)PRESÈNCIA HUMANA
PoblamentVies de comunicació- Camí de les Basses Roges
- la Carrasca
- els Corrals
- Santa Teresa
- Sant Josep
- Santa Caterina
Altres llocs d'interés
No hay comentarios:
Publicar un comentario