lunes, 17 de junio de 2013

rafelguaraf y el realengo

  1. RAFELGUARAF i EL REALENC (LA RIBERA ALTA)

    RAFELGUARAF

    Rafelguaraf és un municipi situat a uns 48 kms. de València. L'extensió del seu terme és de 16,32 km2, dintre del qual comprén els llocs d'el Tossalet, Berfull, i el Riurau, amb un total de 2.472 habitants a 31-12-97. El terme és accidentat al sector sud-oriental (el punt més elevat és la Penya Roja a 345 metres d'altitud) i es caracteritza bàsicament per l'oposició entre la zona de les serres (al sud-est) i les terres de cultiu, el pla (al nord-oest). El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. Les mitjanes tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 26º d'agost.
    La superfície cultivada suposa aproximadament el 56,7% del total, mentre que la inculta ocupa el 37,5%. Les estructures agràries es basen en una propietat de la terra molt distribuïda i amb un alt índex de minifundisme. Hidrològicament el terme està conformat per una densa xarxa de barrancs que prenen la direcció d'est a oest, i està creuat, entre d'altres, pel barranc del Pinar. Els conreus, gràcies a l'aigua del riu d'Albaida, són a través de séquies que formen part de la Séquia Comuna de l'Ènova (400 ha) i de pous (490 ha). A destacar que el tarongerar constitueix gairebé un monocultiu (750 ha) i que la superfície de secà és poc important (unes 30 ha).
    Hi ha constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític. Rafelguaraf era una antiga alqueria islàmica; hi ha documentació que acredita l'existència d'una mesquita així com d'uns banys àrabs. Després de la conquesta del rei Jaume I, però, la població continuà sent mudèjar al 100% fins l'expulsió morisca, en què tots tres nuclis quedaren despoblats. Se sap que el dia 22 d'octubre de 1609 foren embarcades a Dénia un total de 122 persones de Rafelguaraf; Berfull tenia aleshores 20 focs (96 habitants), i el Tossalet en tenia 23 (110 habitants). A posteriori, el Tossalet va passar a denominar-se Tossalnou, i a Rafelguaraf li fou atorgada carta de poblament el 6-VII-1626 per Joana Eslava, Comtessa del Castellar.
    Durant la Guerra de Successió, el senyor de Rafelguaraf, Comte d'Almenara, va prendre part per Felip V; pel contrari, el senyor de Berfull va prendre part per Carles III d'Àustria, arribant a ser governador de les forces dels maulets a Xàtiva. Entre 1720 i 1778 hi hagué un plet per la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva contra les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria; tot i arribant posteriorment a ser terme de Rafelguaraf entre setembre de 1851 i setembre de 1852. L'actual configuració municipal va concloure amb les agregacions de Berfull (el 24-VIII-1846) i el Tossalet (el 26-VI-1870), població on cal destacar l'elegant portada de l'església, interessant pel seu equilibri i per la sàvia combinació d'elements classicistes ben ordenats.
    A mitjans del segle XIX s'originà el llogaret del Riurau; època en què augmentà el conreu del tarongerar, per influència, en gran mesura, dels llauradors carcaixentins. En les revolucions de 1854 i 1868 es va prendre part pels liberals de manera pacífica. Altre fet remarcable fou la desamortització dels béns comunals municipals que en 1871 passaren a propietat de la família Reig Bigné. En l'edifici de l'ajuntament, de 1896, cal ressaltar la façana principal amb decoració de ressonàncies medievals i d'acord als postulats historicistes de l'època. Durant la Segona República i la Guerra Civil cal destacar la quasi total absència de fets violents in situ, a excepció de la crema de l'arxiu parroquial i de l'església, que fou substituïda en 1948 per una altra segons un gust sobri i auster i amb escassa decoració exterior.

    RELACIÓ DE TOPÒNIMS



    ELEMENTS FÍSICS I SISTEMA DE REG

    Orografia
    1. la Pedrera
    2. les Foies
    3. el Secà
    la Lloma dels Civils
  2. les Delícies
  3. el Racó de Guerrilla
  4. la Lloma del Collado
  5. el Collado
  6. la Lloma de Vicentico
  7. els Cingles
  8. la Costera de López
  9. el Pla de Matamoros
  10. el Llomot
  11. el Pla del Senill
  12. el Molló Roig
  13. la Moleta
  14. la Barcella
  15. el Pla de Piferrer
  16. el Pla de la Figuera
  17. la Penya Roja
  18. la Penya Partida
  19. el Pla del Molló Roig
  20. la Cova de la Pedra Cristal·lina
  21. la Cova de l'Arrèlit
  22. la Cova del Forn
  23. la Cova del Pastor
    24. Hidrografia
  24. Barranc de Pelaburros
  25. Barranc de Matilde
  26. Barranc del Poble (o de Rafelguaraf)
  27. Barranc del Tossalet (o del Racó)
  28. Barranc de Flores
  29. Barranc dels Dos Germans
  30. Barranc de la Font del Perelló
  31. Barranc de l'Infern
  32. Barranc de Cantals
  33. Barranc de la Penya Trencada
  34. Barranc Llarg
  35. Barranc de la Rastellera
  36. Barranc de Rius (o de Vicentico)
  37. Barranc de Guerrilla
  38. Barranc de Cabot
  39. Barranc dels Pins
  40. Barranc d'Alzira
  41. Barranc de la Mina
  42. Barranc del Llop
  43. Barranc de Piferrer
  44. Barranc de la Font de la Figuera
    45. Sistema de reg (séquies, braçals, pous i fonts)
  45. Séquia de Berfull
  46. Braçal del Secà
  47. Séquia del Tossalet
  48. Braçal de les Marjaletes
  49. Braçal de Baix
  50. Séquia del Girambell (o del Racó)
  51. Séquia de Rafelguaraf
  52. Braçal de Baix
  53. Braçal del Mig (o del Poble)
  54. Séquia del Pla
  55. Séquia Nova del Pla
  56. Pou de Ventura
  57. Pou de la Central
  58. Pou del Murciano
  59. Pou de la Florida
  60. Pou de Sant Josep
  61. Pou dels Serenes
  62. Pou d'Arbona
  63. Pou de Prades
  64. Pou de Selma
  65. Pou de Sant Vicent
  66. l'Ullal de Puertos
  67. Font del Perelló
  68. Font de l'Escaló
  69. Font de la Figuera

    70. PRESÈNCIA HUMANA

    Poblament
  70. Rafelguaraf
  71. Tossalnou (o el Tossalet)
  72. Berfull
  73. el Riurau
  74. els Xalets del Pla
  75. Hort de Botifarra
  76. Hort de la Cansalà
  77. Hort de Castillo
  78. Hort del Moliner
  79. Hort de la Pallassa
  80. Hort del Garrofer
  81. Hort de la Pedrera
  82. Hort de Castells
  83. Hort de Clara
  84. Hort de Soriano
  85. Hort de Taléns
  86. Hort de Remigio
  87. Hort d'Alberola
  88. Hort del Cosaco
  89. Hort del Pelat
  90. Hort de Gastaldi
  91. Hort del Coixo de Vila
  92. Hort de Prades
  93. Hort del Rectoret
  94. Hort de Meliana
  95. Hort d'Arbona
  96. Hort dels Anouers
  97. Hort de la Bomba
  98. Hort de Ferreres
  99. Hort del Pouet
  100. Hort de la Molineta
  101. Hort de la Casa Alta
  102. Hort de Miguel
  103. Hort de Dorda
  104. Hort del Dentista
  105. Hort de la Senyoria
  106. Hort de la Casa Blava
  107. Hort de Vicentico
  108. Hort del Pescater
    109. Partides
  109. el Pla
  110. el Pla de Baix
  111. el Pla de Dalt
  112. el Corral Roig
  113. els Mollons
  114. el Barranc de Cabot
  115. el Braçal de Dalt
  116. Berfull
  117. les Marjaletes
  118. el Braçal del Secà
  119. el Braçal de Baix
  120. els Partidors
  121. el Girambell
  122. el Racó del Tossalet
  123. la Serreta
  124. el Barranc de Guerrilla
  125. la Senyoria
  126. la Casa Blava
  127. el Barranc de Flores
  128. el Barranc dels Dos germans
  129. la Caseta dels Civils
  130. el Realenc
  131. el Racó de Cabot
  132. el Racó de Rius (o de Vicentico)
  133. la Font del Perelló
    134. Vies de comunicació
  134. Carretera de la Pobla Llarga
  135. Carretera del Realenc (o dels Mollons)
  136. Carretera de Barxeta
  137. Carretera de l'Ènova
  138. Camí de Berfull
  139. Camí de Guerrilla
  140. Camí de Cabot
  141. Camí de la Font del Perelló
  142. Camí dels Porxets
  143. Camí de l'Assagador
  144. Camí Reial (o de Benigànim, o de Carcaixent)
  145. Camí de la Vereda
  146. Camí del Teular
    147. Altres llocs d'interés
  147. el Teular
  148. el Molí de Berfull
  149. la Mollonera (o Molló de Carcaixent)
  150. les Delícies
  151. la Taona
  152. la Rambla
  153. el Corral de la Serra
  154. el Pont Nou
  155. el Pont de la Dula
  156. el Pont de la Séquia del Pla
  157. el Pont de la Mola
  158. l'Ullal de Puertos
  159. la Vereda
  160. la Casa Nova
  161. el Raboser
  1. Camí de Barxeta

  2. EL REALENC (o El Pinar dels Frares)

    El Realenc és una pertinença del municipi de Xàtiva que constitueix una de les majors explotacions agrícoles del País Valencià. Aproximadament hi viuen unes 36 persones, i els nuclis habitats són els Mollons -situats a 1.600 metres de Rafelguaraf-, així com la Casa dels Frares. El punt més elevat és el Molló Alt a 425 metres d'altitud.
    Es té constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític i també de materials del Ferro-I. Té el seu origen en una donació efectuada l'any 1247 pel Rei Jaume I a l'orde dels Dominicans, als quals va pertànyer ininterrompudament fins la desamortització. Encara hi ha un oratori dedicat a la Verge dels Desemparats, que recull elements historicistes en una façana senzilla amb decoració a la gòtica.
    En el segle XVIII va estar en litigi la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva i les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria. Com a conseqüència de la desamortització va passar a ser propietat privada, sent en 1851 de la família Reig Bigné. Durant la Guerra Civil fou col·lectivitzada per una comissió formada pels sindicats CNT i UGT de les poblacions limítrofs (Carcaixent, Simat de la Valldigna, Barxeta i Rafelguaraf) i també de Xàtiva, l'Ènova i la Pobla Llarga.

    RELACIÓ DE TOPÒNIMS

    ELEMENTS FÍSICS I SISTEMA DE REG

    Orografia
    1. el Tossal
    2. el Pinar Pla
    3. l'Hort Vell
    4. l'Escala Gran
    5. Pla del Palmerar
    6. Pla de les Murteres
    7. Pla del Pí Ramut
    8. Pla dels Cara-sols
    9. Cara-sols de Patxarra (o Lloma del Serrillo)
    10. els Collets
    11. l'Esgolador
    12. la Cova de Xàtiva
    13. la Cova de la Mina
    14. la Llometa de l'Arnadí
    15. el Racó del Senill
    16. la Lloma Verda
    17. la Lloma del Barranc Ample
    18. la Lloma Plana
    19. els Covarxons
    20. la Lloma Estreta
    21. el Pla de Miramar (o Pla de Brunet)
    22. la Lloma dels Claus
    23. la Gruta
    24. el Cocó de la Sabata
    25. la Mallada Fonda
    26. el Molló de Miramar
    27. el Molló Alt
    28. el Molló Roig
    29. la Pujada del Molló Roig (l'Ombria del Molló Roig)
      30. Hidrografia
    30. Barranc de la Font del Senill
    31. Barranc del Molló Roig
    32. Barranc de la Sabata (o Creuets dels Covarxons)
    33. Barranc del Molló Alt
    34. Barranquets de les Malladetes
    35. Barranc de la Cova
    36. Barranc de la Lloma Estreta
    37. Barranc dels Covarxons
    38. Barranc de les Clotxes
    39. Barranc del Pinar
    40. Barranc de la Lloma Plana
    41. Barranc Ample
    42. Barranc de la Font de Pedro
    43. Barranc de l'Olivastró (o de Barret)
    44. Barranc del Purgatori (o de la Cova de Xàtiva)
    45. Barranc de l'Infern
    46. Barranc del Portet o del Tossal
      47. Sistema de reg (pous i fonts)
    47. Pou de Santa Teresa
    48. Pou de Sant Josep
    49. Pou de Sant Antoni
    50. Bassa del Realenc
    51. Font de Pedro
    52. Font del Sapo
    53. Font del Senill

      54. PRESÈNCIA HUMANA

      Poblament
    54. la Casa dels Frares
    55. els Mollons
    56. Casa de l'Era
    57. Porxe del Senill
      58. Vies de comunicació
    58. Camí de Rafelguaraf
    Camí del Molló Roig
  3. Camí de les Basses Roges
    4. Altres llocs d'interés
  4. la Carrasca
  5. els Corrals
  6. Santa Teresa
  7. Sant Josep
  8. Santa Caterina

Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)